A Sant Cugat hi ha tres clubs de bàsquet que participen en
competicions federades. Són l’Europa Sports Center, el QBàsquet Sant Cugat i la
UESC. Aquest darrer és el més veterà de
tots i aquesta temporada posarà en competició una vintena d’equips (no puc dir
la xifra exacta atès que, quan escric això, no tenen la web actualitzada), la
qual cosa significa uns 260 esportistes, més o menys. El QBàsquet és l’hereu de l’antic CB Mirasol,
i aquesta temporada presenta catorze equips,
la qual cosa vol dir uns 185 esportistes. Les dades de l’Europa Sports
Center, les desconec.
Hi ha mar de fons. Abans
de seguir, deixeu-me dir que el meu fill Martí juga amb el QBàsquet. Segueixo. Hi ha mar de fons.
De fet, ja fa temps que n’hi ha, i el
darrer episodi ha estat, és, el repartiment de les pistes municipals entre la
UESC i el QBàsquet. Obeint els desitjos de la UESC, l’Ajuntament ha fet una
distribució discriminatòria i injusta, i
ho ha fent sabent que perjudicava clarament el QBàsquet, per més que ara ho vulgui vestir amb criteris de proporcionalitat
i respecte a la història.
Divendres passat, l’alcaldessa
Mercè Conesa va ser interpel-lada sobre aquest punt en la Línia Directa de Cugat
TV. I va deixar anar unes quantes perles, que crec que convé contestar, matisar
o rebutjar.
D’entrada va dir que la
distribució de les pistes s’ha fet seguint criteris proporcionals: ja que el
60% dels jugadors són de la UESC, doncs el 60% de les pistes han estat
destinades a aquesta entitat, i l’altre 40% al QBàsquet (de l’Europa, com que ja tenen instal-lacions
pròpies, ni n’ha parlat). Però l’alcaldessa va ser força múrria i ho va deixar
així, sense entrar en detalls.
Veureu, pel que fa al bàsquet, l’Ajuntament disposa de tres pistes als pavellons de la
Rambla del Celler, les pistes dels CEIP Maragall, Catalunya i La Floresta i les
instal-lacions de l’Europa Sports Center que lloga unes quantes hores
setmanals. Doncs bé, el 60-40 que diu l’alcaldessa és: les instal-lacions més
cèntriques, a les quals es pot arribar a peu, més còmodes i amb millor
paviment, per la UESC (els pavellons de la Rambla del Celler, el Maragall i l’Europa);
les instal-lacions més atrotinades, on s’hi ha d’anar en cotxe perque el
transport públic és escàs o no n’hi ha, amb
paviment i cistelles deteriorades, pel QBàsquet (l’escola Catalunya i la de La
Floresta), per no parlar de les pistes exteriors del Catalunya, de ciment, que
també han tocat al QBàsquet.
I, com que l’alcaldessa
va dir que el QBàsquet també té accés a les pistes cèntriques, deixeu-me que ho
admeti: sí, és veritat, el QBàsquet ha obtingut la gràcia de disposar del 7% de
les hores setmanals d’entrenament de bàsquet al Pav. 1..... L’altre 93% és per
la UESC. Això, l’alcaldessa s’ho va guardar, obviament.
Després va venir a dir
que el QBàsquet és, de fet, el CB Mirasol transformat, ara amb més voluntat transversal
dins de Sant Cugat.... I va trobar molt normal que si a Mirasol hi ha
instal-lacions, doncs que es facin les activitats allà. Aquí, l’alcaldessa va mostrar una
considerable ignorància sobre la composició del QBàsquet. Veureu, ja fa temps
que entre els jugadors i membres de la
directiva del QBàsquet hi ha molt poca gent de Mirasol (i, penso jo, encara que n’hi hagués molta,
què?) De fet, n’hi ha molts més que
viuen al costat dels pavellons de la Rambla del Celler que no pas a Mirasol. I, d’altra banda, a Mirasol no hi ha
instal-lacions suficients. La pista del CEIP Catalunya, a la que l’alcaldessa
es refereix quan parla dels “incidents que es van produïr al pavelló de Mirasol”, és encara perillosa per més matalassos que s’hi
hagin posat. Les espatlleres, les porteries d’handbol i les mateixes parets
estan a tocar de les línies que
delimiten el camp. Això, la gent del CB Mirasol
ja féia temps que ho denunciava i l’Ajuntament no movia fitxa, fins que va
passar el que va passar i un noi es va haver d'estar-se uns quants dies a la UCI a causa
d’una trompada greu. Va ser en aquell moment, i només en aquell moment, que el CB Mirasol va poder anar a jugar els partits de tots els seus equips als pavellons
de la Rambla del Celler... Diumenges a la tarda, naturalment, que és quan els
pavellons estaven tancats. Ara, la UESC ja ha “conquerit” també la primera franja dels
diumenges a la tarda, la de les 4, i el QBàsquet queda arraconat a horaris més
tardans.
El que potser hauria de saber l’alcaldessa (de fet, potser ho sap), és que el 99 % dels jugadors del QBàsquet són de Sant
Cugat (només n’hi ha 2 que no hi resideixen). La zona en la qual viuen és completament
irrellevant, i espero que l’alcadessa no els vulgui discriminar per aquesta raó.
En canvi, potser hauria de fixar-se en
que la UESC s’ha inventat aquesta temporada un Sènior B, que està integrat per
8 o 9 jugadors “importats” del Sant Quirze juntament amb 2 ex-Mirasol.... Un dels ex-Sant
Quirze frega els 40 anys i, tot i que té
tota la meva admiració com esportitsta, i
ho dic de veritat, no es pot dir precisament que sigui una promesa que necessita
curtir-se, que és el paper habitual dels
seniors B . De fet, a hores d’ara, ningú no ha confirmat ni ha desmentit que aquest “invent” del Sènior B no tingués,
com a objectiu primordial, acaparar més hores d’entrenament i de partits i, així, fer la vida una mica més impossible al QBàsquet.
Perquè, de fet, això és
el que hi ha al darrera. La mateixa alcaldessa, potser sense adonar-se’n, ho
confirma quan diu que s’ha donat prioritat a la història: la UESC fa més anys
que existeix que el QBàsquet i, per tant... Però això no ha de voler dir que totes li
riuen a la UESC. Més enllà de qui mani realment a l’Area d’Esports de l’Ajuntament, més enllà de les vinculacions polítiques que pugui haver-hi entre l’equip de govern de
l’Ajuntament i la junta directiva de la UESC, el cert és que la UESC ja no és l’únic club de bàsquet que hi ha a
Sant Cugat i ja no pot gaudir del “dret de pernada” que fins fa poc tenia, mantenir els seus privilegis i fer i desfer al seu gust. Voler aixafar el competidor més
petit és molt poc intel-ligent i sovint inútil (i aqui em refreno per no fer paral-lelismes amb la situació i les
aspiracions polítiques del país), ja que genera l’efecte contrari: per nassos,
aguantarem. Les instal-lacions no són suficients, d’acord, però són a repartir,
que tan valen els impostos municipals que
paguen els pares del QBàsquet com els de la UESC.... I són a repartir en
quantitat i en qualitat.
Quan estic acabant d’escriure
això, m’assabento de les declaracions que ha fet el vicepresident de la
UESC, Vicenç Beltran, a qui no tinc el
gust de conèixer personalment. Després
de queixar-se del repartiment 60-40 (són insaciables...), diu que “alguns pares dels
jugadors estan mostrant el seu descontentament pel fet que els seus fills no
fan cap entrenament en la pista on després juguen el partit del cap de setmana.”
Vicenç,
consola’t, home, hi ha qui està pitjor. De tots els equips del QBàsquet, només
els seniors A masculí i femení fan UN entrenament a la setmana en la pista on
juguen.... la resta d’equips, fins a
catorze, no entrenen MAI en la pista on han de jugar.
Ah! Per cert: la seu del QBàsquet és al Xalet
negre, a la Plaça del Coll.... una mica lluny de Mirasol. Ja ho sabeu.
