Molts de vosaltres ja sabeu que, des de fa uns anys, em dedico a fer
d’advocat de familia. En altres paraules, la immensa gran part de la meva feina
té a veure amb crisis matrimonials: divorcis, separacions i tot el que se’n
deriva. Sovint em trobo amb amics i coneguts que em tusten l’esquena i em
diuen: “Uf! Ara, amb la crisi, no et deu
anar gaire bé. La gent no es divorcia. És massa car”.
Doncs sí i no. Sí, perquè és cert que divorciar-se resulta car. No és que
els honoraris d’advocat i procurador enfonsin cap economia, ni de bon troç,
però si que és cert que divorciar-se suposa doblar les despeses domèstiques.
Qui se’n va de casa, ha de llogar o comprar un altre habitatge i equipar-lo.
Qui es queda, ha de mantenir l’habitatge tot sol o sola, sense la col-laboració
de l’altre. Cal mantenir dos habitatges i això representa, en molts casos, un
empobriment evident dels dos ex-cònjuges. És per aquesta raó que, després del
moment àlgid dels anys 2008-2009, la xifra de divorcis va disminuir
apreciablement el 2010 i la primera part del 2011, tant a Catalunya com a
Espanya. Clarament, va ser un efecte de la crisi.
Però, a la llarga, els sentiments poden més que els diners i qui volia
divorciar-se i no ho va fer per qüestions econòmiques, acaba per fer-ho. I és
per això que, una vegada conscients que la crisi és aqui per quedar-se un temps
i no és passatgera, les xifres de
divorcis i separacions creixen de manera constant i ininterrompuda d’ençà
finals de l’any 2011. Simplement, la convivència resulta un infern més difícil
de suportar que l’empobriment.
A Catalunya, l’any 2012, hi va haver 22.412 dissolucions matrimonials. (22.200
l’any 2011), la qual cosa suposa un increment de l’1%. D’aquesstes
dissolucions, un 94,5% van ser divorcis i la resta, separacions. Dit d’una
altra manera, a Catalunya cada dia es van dissoldre 61 matrimonis. I aquestes
xifres no inclouen les dissolucions de les parelles de fet, molt més difícils
de quantificar atès que, sovint, no passen pel jutjat.
On sí que es veuen els efectes de la crisi econòmica, de manera molt clara, és en l’increment de demandes de modificació de
mesures que, a Catalunya, van crèixer al voltant del 18% l’any 2012. Imagineu algú
que, segons sentència, ha de pagar 600
euros al mes de pensió d’aliments pels seus fills. Es queda sense feina i, més
endavant, sense cobrar l’atur..... No pot pagar-los. És en aquests casos quan
la mateixa llei preveu un sistema de modificació de les mesures dictades en
sentència per adequar-les a la nova situació.
Un augment del 18% és molt considerable i, clarament, és conseqüència
directa de la precària situació econòmica actual.
Divorcio y economia
Muchos de vosotros ya sabeis que, desde hace unos años, me dedico a hacer
de abogado de família. En otras palabras, la inmensa mayor parte de mi trabajo
tiene que ver con crisis matrimoniales: divorcios, separaciones y todo lo que
de ello se deriva. A menudo me encuentro con amigos y conocidos que, tras darme
unas palmaditas en la espalda, me dicen: “¡Uf!
Ahora, con la crisis, no te debe ir muy bien. La gente no se divorcia. Es
demasiado caro”.
Pues sí y no. Sí, porque es cierto que divorciarse es caro. Y no es porque
los honorarios de abogado y procurador hundan ninguna economia, ni mucho menos,
pero sí que es cierto que divorciarse representa tener que doblar los gastos
domésticos. Quien se va de casa tiene que alquilar o comprar una nueva vivienda
y equiparla. Quien se queda, tiene que mantener la vivienda completamente solo
o sola, sin la ayuda del otro. Hay que mantener dos viviendas y ello
representa, en la gran mayoría de casos, un evidente empobrecimiento para los
dos ex-cónyuges. Por esta razó, después del punto álgido de los años 2008-2009,
la cifra de divorcios disminuyó apreciablemente en 2010 y durante la primera
parte de 2011, tanto en Catalunya como en España. Claramente, fue un efecto de
la crisis.
Pero, a la larga, los sentimientos pueden más que el dinero y quien queria divorciarse y no lo hizo por
razones por razones económicas, acaba por hacerlo. Es por ello que, una vez
conscientes de que la crisis está aquí para quedarse y no es pasajera, las
cifras de divorcios y separaciones vienen creciendo de manera ininterrumpida
desde finales del año 2011. Simplemente, la convivencia resulta un infierno mas difícil de soportar que el
empobrecimiento.
En Catalunya, en 2012, se registraron 22.412 dissoluciones matrimoniales. (22.200
en 2011), lo que supone un incremento del 1%. De ellas, un 94,5% fueron divorcios y el resto, separaciones.
Dicho de otro modo, en Catalunya cada dia se produjeron 61 rupturas
matrimoniales, y estas cifras no incluyen la disolución de las parejas de
hecho, mucho mas difíciles de cuantificar ya que, muy a menudo, no pasan por el
juzgado.
Donde sí que se advierten los efectos de
la crisis económica, de manera muy
clara, es en el incremento de demandas de
modificación de medidas que, en Catalunya, crecieron sobre un 18% en 2012. Imaginad
a alguien que, según sentencia, tiene que pagar 600 euros al mes como pensión
de alimentos a sus hijos. Se queda sin trabajo y, mas tarde, sin subsidio de
desempleo.... No puede pagar. Es para estos casos que la ley prevee un sistema
de modificación de las medidas dictadas en sentencia para adecuarlas a la nueva
situación. Un aumento del 18% es muy considerable y, claramente, es
consecuencia directa de la precaria situación económica actual..
No hay comentarios:
Publicar un comentario