martes, 1 de noviembre de 2011

Catalunya xenòfoba

Llegeixo que l’Ajuntament de Barcelona anuncia que ha format 436 voluntaris per a que formin part de l’equip “d’agents antirumors” per lluitar contra els falsos estereotips que envolten la immigració. Segons el mateix Ajuntament, aquests agents  promouran el debat, la reflexió i el coneixement dels diversos col-lectius d’immigrants perquè la població autòctona no en tingui una visió esbiaixada i sense fonaments. Pel que es veu, es tracta de combatre percepcions del tipus que els immigrants monopolitzen les ajudes socials, no paguen impostos, reben subvencions per obrir comerços, col-lapsen les urgències o abusen dels serveis sanitaris.

La notícia m’arriba el mateix dia en que acabo de  llegir el llibre “Xenofòbia a Catalunya” d’en Xavier Rius  Sant, que aquests darrers dies s’està presentant a diverses poblacions catalanes, començant per Barcelona i continuant per noms significats en el mapa dels incidents xenòfobs, com ara Vic o Salt. I no puc negar que l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona em crida l’atenció.

“Agents antirumors”, és l’eufemisme que es fa servir. Desinformació malintencionada i, molt sovint, planificada, és el que convindria dir. En aquest sentit, la lectura del llibre del Xavier Rius m’ha resultat especialment clarificadora. A Catalunya, algunes formacions polítiques, com ara Plataforma per Catalunya i el mateix Partit Popular, no han dubtat a aprofitar aquests “rumors”  per atemorir el votant autòcton, per fer-lo sentir com a ciutadà de segona  en relació als immigrants  i així treure’n rèdits electorals. El fet que Garcia Albiol sigui alcalde de Badalona gràcies al seu discurs,  que jo considero racista i xenòfob, n’és una mostra., com també la xifra de regidors obtinguda per PxC  amb un programa que es redueix a “fer fora aquesta xusma”, en paraules del seu fundador , Josep Anglada.

De res no sembla servir que la realitat i les estadístiques desmenteixin radicalment totes les afirmacions d’aquesta “rumorologia”. A Catalunya, com ja dèia Goebbels, també  una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat.. Clar que la tebior mostrada per algunes de les forces polítiques majoritàries no ajuda gens ni mica a evitar-ho. Ja he parlat del paper absolutament demagògic adoptat per Alicia Sánchez Camacho i el Partit Popular en veure els beneficis electorals que li ha reportat  exhibir un discurs molt dur en relació amb la immigració, sense que importés, gens ni mica, si el que es diu es correspon o no amb la realitat.

Però no es tracta, només, del PP. CiU, especialment la branca democristiana, també ha tingut episodis de participació activa en l’escampament de “rumors” amb finalitats electorals. Només cal recordar l’activitat sumament ambigua de l’ara  president de la  Diputació de Girona i alcalde de Sant, Jaume Torramadé, durant els quatre anys de mandat de la socialista Iolanda Pineda i, especialent, durant la  recent campanya electoral de les municipals que li han permès recuperar el poder. I tampoc en les rengleres socialistes hi ha hagut una posició clara i decidida en relació al què cal fer davant del fenòmen immigratori a nivell municipal.

Així les coses, benvinguts aquests agents “antirumors”. Ara, caldrà veure la seva eficàcia, caldrà seguir les seves actuacions. Si serveixen per a desemmascarar les mentides i per evitar la incitació al rebuig i a l’odi, em semblaran una molt bona iniciativa…. Però no n’hi ha prou. Mentre no pensem, per exemple,  que és de justícia que els musulmans tinguin llocs dignes on pregar, no haurem progressat gaire.


Catalunya xenófoba

Leo que el Ayuntamiento  de Barcelona anuncia que ha formado a 436 voluntarios para que  se integren en el equipo “de agentes antirumores” con el fin de combatir los falsos estereotipos que rodean la inmigración. Según el propio Ayuntamiento, estos agentes promoverán el debate, la reflexión y el conocimiento de los diversos colectivos de inmigrantes para que la población autóctona no tenga una visión tendenciosa y sin fundamento. Por lo visto, se trata de combatir percepciones del tipo de que los inmigrantes monopolizan las ayudas sociales, no pagan impuestos, reciben subvenciones, colapsan las urgéncias o abusan de los servicios sanitarios.

La notícia me llega el mismo  dia en que acabo de leer el libro “Xenofòbia a Catalunya” de Xavier Rius  Sant, que estos dias se está presentando en diversas poblaciones catalanas, empezando por Barcelona y siguiendo por nombres significados  en el mapa de los incidentes xenófobos, como Vic o Salt. Y no puedo negar que el anuncio del Ayuntamiento de Barcelona me llama la atención.

“Agentes antirumores”, es el eufemismo que se usa. Desinformación malintencionada y, a menudo,  planificada, es lo que convendria decir. En ese sentido, la lectura del libro de  Xavier Rius me ha resultado  especialmente clarificadora. En Catalunya, algunas formaciones políticas, como Plataforma por Catalunya y el mismo Partido Popular, no han dudado en aprovechar estos  “rumores”  para atemorizar al votante autóctono, para hacerlo sentir como ciudadano de segunda en comparación con los inmigrantes y, así, sacar réditos electorales.. El hecho de  que Garcia Albiol sea alcalde de Badalona gracias a su discurso,  que yo  considero racista y xenófobo, es una muestra, como también la cifra de concejales obtenida por PxC  con un programa que se reduce a  “echar a esta chusma”, en palabras de su  fundador , Josep Anglada.

De nada sirve que la realidad y las estadísticas desmientan radicalmente  todas las afirmaciones de esta “rumorologia”. En Catalunya, como decía Goebbels, también una mentira repetida mil veces se ha convertido en una verdad. Claro que la tibieza mostrada por algunas de las fuerzas políticas mayoritarias no ayuda a evitarlo. Ya he hablado del papel absolutamente demagógico adoptado por  Alicia Sánchez Camacho y el Partido Popular al ver los beneficios electorales que le ha reportado exhibir un discurso muy duro en relación a la inmigración, sin que importe, ni poco ni mucho, que lo que se diga corresponda o no con la realidad.

Pero no se trata, sólo, del PP. CiU, especialmente la rama democristiana, también ha tenido episodios de activa participación en la difusión de “rumores” con finalidades electorales. No hay más que recordar la posición sumamente ambigua, por decir algo,   del actual presidente de la  Diputació de Girona y alcalde de Sant, Jaume Torramadé, durante los cuatro años del mandato de la socialista Iolanda Pineda y, especialmente, durante la reciente campaña de las municipales que le ha permitido recuperar el poder. Y tampoco en las filas socialistas ha habido una posición clara y decidida en relación a lo que hay que hacer con el fenómeno inmigratorio a nivel municipal..

Así las cosas, bienvenidos estos agentes  “antirumores”. Ahora, habrá que ver su eficacia, habrá que seguir sus actuaciones. Si sirven para desenmascarar las mentiras y para evitar la incitación al rechazo y al odio, me parecerán una buena iniciativa…. Pero no es suficiente. Mientras no pensemos, por ejemplo,  que es de justícia que  los  musulmanes tengan lugares dignos para orar, no habremos progresado gran cosa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario