viernes, 30 de diciembre de 2011

Anniversari amarg


Avui, la Kris Torgeson fa anys.  Vull enviar-li un missatge de felicitació, però no sé com fer-ho.  La Kris és la Secretaria General Internacional  de Médecins sans Frontières . Com la puc felicitar si fa poques hores hem sabut que dos companys  han resultat morts a Mogadishu? Philippe Havet i Adrias Karel han estat assassinats en el decurs d’un tiroteig  que hi ha hagut a les mateixes oficines  d’MSF a la capital de Somàlia.
L’un belga, l’altre indonesi. Tots dos professionals amb experiencia en l’assistència humanitària. Jo no els coneixia, però això és irrelevant. Dos morts més i ja en són molts…. Escriu el meu amic Jason Cone, director de Comunicació d’MSF-USA “ Mai no havia tingut el privilegi de conèixer Philippe o Kace en persona, com tampoc a la inmensa majoria dels 25.000 col-legues meus que treballen sobre el terreny, i que són lluny, molt lluny, de les seves families i dels seus amics, quan nosaltres intentem recordar com n’és de preciós cada momento i com ens el poden robar a cada segon”
Jo volia escriure dels 40 anys de Metges sense Fronteres. El 21 de desembre de 1971, un grup de metges i periodistas es van reunir a la seu de la revista mèdica Tonus, a París, i van crear una organització que naixía  com  “una mobilització de voluntats  determinades a derribar les fronteres que s’aixequen entre els que tenen la vocació de salvar, d’ atender, i les víctimes de la barbàrie humana i dels desajustos de la natura”.
I volia preguntar-me, en veu alta,  si hi havia res a celebrar. MSF ja va decidir, fa temps, que no hi ha res a celebrar. Sí, 40 anys, una organització potent, eficaç, honesta i ben organitzada, que ha crescut, s’ha fet adulta…. Però que encara és necessària. I si MSF és encara una organització necessària, llavors és que no hi ha res a celebrar . Les crisis que hi ha ara recorden, i molt, les emergències que van  estar present en l’origen d’MSF. De tant en tant, notícies com la d’avui arriben, però les persones que es troben en situació de crisi i desempar són moltes més, són milions.
Avui, la Kris fa anys.  Serà, és,  un anniversari  trist. Ja sabem que el que ha passat és sempre una possibilitat, però quan passa ens deixa devastats. Així que li penso dir “Happy Birthday, Kris, although it is a very sad day. I am thinking of you...
http://www.msf.es/gracias/accionhumanitaria.php#.Tv2PmVZ-Gbo
PS.-  Ja fa dos mesos i mig que les treballadores de Metges sense Fronteres  Montserrat Serra i Blanca Thiebaut  van ser segrestades al camp de refugiats   de Dadaab (Kènia).


Cumpleaños amargo
Avui, Kris Torgeson cumple años.  Quiero enviarle un mensaje de felicitación, pero no sé cómo hacerlo. Kris es la Secretaria General Internacional  de Médecins sans Frontières . ¿Cómo la puedo  felicitar si hace pocas horas hemos sabido que dos compañeros han resultado muertos en Mogadishu? Philippe Havet y Adrias Karel han sido asesinados en el transcurso de un tiroteo que se ha registrado en las mismas oficinas de MSF en  la capital de Somália.
Uno belga y el otro indonesio. Ambos, profesionales con experiencia en la asistencia humanitaria. Yo no les conocía, pero eso es irrelevante. Dos muertos mas, y ya son muchos…. Escribe mi amigo Jason Cone, director de Comunicación de MSF-USA “Nunca tuve el privilegio de conocer a Philippe o a Kace en persona, como tampoco a la inmensa mayoría de mis 25.000 colegas que trabajan sobre el terreno, y que están lejos, muy lejos, de sus famílias y de sus amigos, cuando nosotros intentamos recordar cuán precioso es cada momento y como nos lo pueden robar a cada segundo”.
Yo quería escribir sobre los 40 años de Médicos sin Fronteras. El 21 de diciembre de 1971, un grupo de médicos y periodistas se reunió en la sede de la  revista médica Tonus, en París, y crearon una organización que nacía como “una movilización de voluntades  determinadas a derribar las fronteras que se levantan entre quienes tienen la vocación  de salvar, de  atender, y las víctimas de la barbarie humana y de los desajustes de la naturaleza”.
Y quería preguntarme, en voz alta,  si había algo que celebrar. MSF ya decidió,  hace tiempo, que no hay nada que celebrar. Sí, 40 años, una organización potente, eficaz, honesta y bien organizada, que ha crecido, que  se ha hecho adulta…. Pero que todavía es necesaria. Y si MSF es aún una organización necesaria, entonces es que no hay nada que celebrar. Las crisis que hay ahora recuerdan, y mucho, a las emergencias que estuvieron presentes en el origen de MSF. De vez en cuando, llegan noticias como la de hoy, pero las personas que se encuentran en situación de crisis y desamparo son muchas más, son millones.
Hoy, Kris cumple años.  Será, es, un aniversario triste. Ya sabemos que lo que ha sucedido es siempre una posibilidad pero, cuando sucede, nos deja devastados. Así que le pienso decir: “Happy Birthday, Kris, although it is a very sad day. I am thinking of you...
http://www.msf.es/gracias/accionhumanitaria.php#.Tv2PmVZ-Gbo
PS.-  Ya hace dos meses y medio que las trabajadoras de Médicos sin Fronteras  Montserrat Serra  y Blanca Thiebaut  fueron secuestradas en el campo de refugiados   de Dadaab (Kènia).