Divorci i economia

Molts de vosaltres ja sabeu que, des de fa uns anys, em dedico a fer d’advocat de familia. En altres paraules, la immensa gran part de la meva feina té a veure amb crisis matrimonials: divorcis, separacions i tot el que se’n deriva. Sovint em trobo amb amics i coneguts que em tusten l’esquena i em diuen: “Uf! Ara, amb la crisi, no et deu anar gaire bé. La gent no es divorcia. És massa car”.

Doncs sí i no. Sí, perquè és cert que divorciar-se resulta car. No és que els honoraris d’advocat i procurador enfonsin cap economia, ni de bon troç, però si que és cert que divorciar-se suposa doblar les despeses domèstiques. Qui se’n va de casa, ha de llogar o comprar un altre habitatge i equipar-lo. Qui es queda, ha de mantenir l’habitatge tot sol o sola, sense la col-laboració de l’altre. Cal mantenir dos habitatges i això representa, en molts casos, un empobriment evident dels dos ex-cònjuges. És per aquesta raó que, després del moment àlgid dels anys 2008-2009, la xifra de divorcis va disminuir apreciablement el 2010 i la primera part del 2011, tant a Catalunya com a Espanya. Clarament, va ser un efecte de la crisi.

Però, a la llarga, els sentiments poden més que els diners i qui volia divorciar-se i no ho va fer per qüestions econòmiques, acaba per fer-ho. I és per això que, una vegada conscients que la crisi és aqui per quedar-se un temps  i no és passatgera, les xifres de divorcis i separacions creixen de manera constant i ininterrompuda d’ençà finals de l’any 2011. Simplement, la convivència resulta un infern més difícil de suportar que l’empobriment.

A Catalunya, l’any 2012, hi va haver 22.412 dissolucions matrimonials. (22.200 l’any 2011), la qual cosa suposa un increment de l’1%. D’aquesstes dissolucions, un 94,5% van ser divorcis i la resta, separacions. Dit d’una altra manera, a Catalunya cada dia es van dissoldre 61 matrimonis. I aquestes xifres no inclouen les dissolucions de les parelles de fet, molt més difícils de quantificar atès que, sovint, no passen pel jutjat.

On sí que es veuen els efectes de la crisi econòmica,  de manera molt clara, és  en l’increment de demandes de modificació de mesures que, a Catalunya,  van crèixer  al voltant del 18% l’any 2012. Imagineu algú que, segons sentència,  ha de pagar 600 euros al mes de pensió d’aliments pels seus fills. Es queda sense feina i, més endavant, sense cobrar l’atur..... No pot pagar-los. És en aquests casos quan la mateixa llei preveu un sistema de modificació de les mesures dictades en sentència per adequar-les a la nova situació.  Un augment del 18% és molt considerable i, clarament, és conseqüència directa de la precària situació econòmica actual.

Divorcio y economia

Muchos de vosotros ya sabeis que, desde hace unos años, me dedico a hacer de abogado de família. En otras palabras, la inmensa mayor parte de mi trabajo tiene que ver con crisis matrimoniales: divorcios, separaciones y todo lo que de ello se deriva. A menudo me encuentro con amigos y conocidos que, tras darme unas palmaditas en la espalda, me dicen: “¡Uf! Ahora, con la crisis, no te debe ir muy bien. La gente no se divorcia. Es demasiado caro”.

Pues sí y no. Sí, porque es cierto que divorciarse es caro. Y no es porque los honorarios de abogado y procurador hundan ninguna economia, ni mucho menos, pero sí que es cierto que divorciarse representa tener que doblar los gastos domésticos. Quien se va de casa tiene que alquilar o comprar una nueva vivienda y equiparla. Quien se queda, tiene que mantener la vivienda completamente solo o sola, sin la ayuda del otro. Hay que mantener dos viviendas y ello representa, en la gran mayoría de casos, un evidente empobrecimiento para los dos ex-cónyuges. Por esta razó, después del punto álgido de los años 2008-2009, la cifra de divorcios disminuyó apreciablemente en 2010 y durante la primera parte de 2011, tanto en Catalunya como en España. Claramente, fue un efecto de la crisis.

Pero, a la larga, los sentimientos  pueden más que el dinero  y quien queria divorciarse y no lo hizo por razones por razones económicas, acaba por hacerlo. Es por ello que, una vez conscientes de que la crisis está aquí para quedarse y no es pasajera, las cifras de divorcios y separaciones vienen creciendo de manera ininterrumpida desde finales del año 2011. Simplemente, la  convivencia resulta un  infierno mas difícil de soportar que el empobrecimiento.

En Catalunya, en 2012, se registraron 22.412 dissoluciones matrimoniales. (22.200 en 2011), lo que supone un incremento del 1%. De ellas,  un 94,5%  fueron divorcios y el resto, separaciones. Dicho de otro modo, en Catalunya cada dia se produjeron 61 rupturas matrimoniales, y estas cifras no incluyen la disolución de las parejas de hecho, mucho mas difíciles de cuantificar ya que, muy a menudo, no pasan por el juzgado.

Donde sí que se advierten los efectos de la crisis económica,  de manera muy clara,  es en el incremento de demandas de modificación de medidas que, en Catalunya, crecieron sobre un 18% en 2012. Imaginad a alguien que, según sentencia, tiene que pagar 600 euros al mes como pensión de alimentos a sus hijos. Se queda sin trabajo y, mas tarde, sin subsidio de desempleo.... No puede pagar. Es para estos casos que la ley prevee un sistema de modificación de las medidas dictadas en sentencia para adecuarlas a la nueva situación. Un aumento del 18% es muy considerable y, claramente, es consecuencia directa de la precaria situación económica actual..